Avui dissabte, el Diari de Tarragona ens ofereix un nou article dedicat a
la Setmana Santa en l’apartat “Maireta i seitó” de l’amic Jordi Bertran. Aquest
article fa referència a l’estudi històric sobre la fotografia del Sant Crist de
la Sang realitzada el 1894, publicat pel secretari de la Congregació Daniel
Pallejà a la nostra revista d’aquest 2019. Aquest estudi el podeu llegir online
amb la possibilitat de descàrrega a l’apartat "Publicacions" d’aquesta mateixa web.
LA FOTO MÉS ANTIGA DE
SETMANA SANTA
Tretze. Els anys que
reculem en la història fotogràfica de la Setmana Santa de Tarragona amb aquesta
nova descoberta
Entrar en la Casa de la
Sang i parlar de Setmana Santa en la sala de juntes amb el secretari de
l’entitat, Daniel Pallejà Blay, impressiona. Testimonis escultòrics, tèxtils i
fotogràfics dels més de quatre segles d’aquesta congregació, ens rodegen, i
escolten l’entrevistat i l’entrevistador.
Sort tenim a Tarragona
de comptar amb persones com ell que, minuciosament, treballen per la història
del que estimen. Avui, enmig del tràfec de revistes que acaben d’arribar
d’impremta, d’arrengleradors que preparen els detalls operatius de la propera
processó, i del rés que omple l’esglesiola de la plaça del Rei, el “Diari”
porta als lectors una descoberta.
La
donació
La Sang ha rebut
recentment una donació fotogràfica de gran transcendència. Joan Ribas Boix els
ha lliurat una antiga imatge del Sant Crist de l’escultor barroc Benet Baró,
cisellada el 1617 i desapareguda el 1936 excepte un meravellós fragment del cap
que presideix la sala que ens acull. El retrat porta la signatura de Torres
Fotografia. El Daniel n’ha fet la investigació que ha permès datar-la i
conèixer diferents detalls addicionals.
Fins a l’actualitat les
fotografies més antigues de la Setmana Santa tarragonina són tres que el mateix
Pallejà havia situat al voltant de 1907. «Les dues dels Natzarens a l’aleshores
important carrer de l’Hospital, amb presència dels armats, les tinc datades
entre 1907 i 1911. No poden ser anteriors a aquell any», explica. «Lluiten amb
antiguitat amb una de la Pietat vella pel carrer de Sant Llorenç, també
precedida dels armats. Alhora la data límit que actualment tenim d’aquesta
fotografia seria el 1907, perquè apareix en un article a la revista «La
Il·lustració Catalana» d’abril de 1908. Per tant, pot ser de 1907 o anterior».
La nova troballa va més
enrera, fins al 1894, esdevenint la foto més antiga descoberta sobre la Setmana
Santa de la nostra ciutat. Hem de tenir present les dificultats de captar, en
aquells temps, la processó pel seu horari nocturn, per la qual cosa les primeres
imatges seran de la recollida dels passos a la tarda amb llum diürna.
L’ara localitzada fou
realitzada com a retrat d’interior. Tant el fet de ser l’element central de la
processó del Sant Enterrament com la pregona devoció pel Crist de la Sang, degueren
de contribuir a la tria del tema. L’artista fou el fotògraf Julio Ginés Torres
Vivancos (1847-1906), estudiat pel vallenc Jep Martí i que Pallejà també ha
rastrejat. Nascut a una ciutat tan setmanasantera com Cartagena, Torres havia
residit a Alacant i des d’allí vingué a Tarragona. El 1879 tenia estudi a la
plaça de la Font 24. El 1881 passà al carrer de la Unió 21, i el 1885 al
Portalet 5. Però l’any de la imatge, el 1894, estava instal·lat a la Rambla
Nova 36 des de 1890.
Fotografia
exposada
Per un seguit de
notícies de la premsa local, com “La Opinión”, “El Correo de la Provincia” i el
“Diari” que vostès encara llegeixen, el secretari de la Sang ha descobert que
la fotografia fou encarregada per la mateixa congregació per realitzar una rifa
que contribuís a sufragar les despeses pròpies de la vida confrariera de 1894.
Per això, passejà per aparadors com el comerç Jordà, al carrer Portalet 4, o la
sastreria de Vicenç Brell, a la Rambla Nova, 57.
Aquest treball de
Torres ens permet conèixer el Crist restaurat el 1870 per Francesc Boxó, any en
què es tallà una nova creu per part d’Antoni Miró. La corona d’espines i l’INRI
que llueix eren de 1742, i els remats d’argent de la creu procedien de 1862.
Altres detalls magnífics són la cabellera natural, hereva de la pietat popular
que donava pèl natural com a prometença o bé com a emblema de prestància
social, i l’extraordinari sudari ornamentat de 1867 confeccionat per Josep M.
Hernández. L’estètica d’aquesta peça tèxtil, vigent durant 40 processons, era desconeguda,
perquè les fotografies conservades fins ara exhibien l’estrenada el 1908.
Desitgem que aquesta
troballa sigui la primera en una època excepcionalment orfena d’imatges
fotogràfiques de festes de la nostra ciutat, a diferència d’altres localitats on
se n’han pogut localitzar en diferents cicles del calendari anual.
I permeteu-nos una recomanació: divendres de 18 a 20 hores i
dissabtes d’11 a 13 hores, l’església de La Sang resta oberta i hi podeu trobar
el número corresponent a 2019 de la Revista de La Sang, en la qual llegireu
l’estudi més ampli de Daniel Pallejà sobre aquesta fotografia.
