Imatges

 SANT CRIST DE LA SANG


Imatge de Crist Crucificat, tallada en fusta i policromada per l’escultor Salvador Martorell i Ollé (La Canonja, 1895 – Tarragona,1968).

El Sant Crist de la  Sang és la figura principal de la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Aquesta talla és excepcional, amb un rostre que revela el trànsit humà de Jesús. La creu porta el títol trilingüe amb la inscripció: «Jesús de Natzaret, rei del jueus», en hebreu, en grec i en llatí.

Va sortir en processó per primera vegada el Diumenge de Rams, 17 de març de 1940.
Presideix el Viacrucis de Diumenge de Rams per les muralles de la ciutat, el de Divendres Sant al matí i la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

El Sant Crist es dut a pes en vertical per un portant, fent el relleu amb dos congregants més que el flanquegen i duen les forquilles en que alcen la  imatge per tal de realitzar el relleu. 




Abans de 1936
L’antiga imatge del Sant Crist de la Sang va ser realitzada en talla de fusta l’any 1617 per l’escultor francès Benet Baró (Bourgogne, S. XVI - Tarragona, S. XVII). Aquesta talla, que duia cabellera natural, va substituir la imatge fundacional de la Congregació que datava del segle XVI.
L’any 1867 el Sant Crist de la Sang de Benet Baró, que estava en mal estat, va estar a punt de ser substituïda per una nova imatge realitzada i donada per l’escultor Bernat Verderol Roig (Tarragona, 1814-1898) i encarnada per Francesc Boxó, de gran valor artístic segons la premsa de l’època, però la junta finalment va desistir de la intenció, motivada per la gran devoció i estima que despertava la històrica imatge als congregants i feligresos de la ciutat.
Tres anys desprès (1870), el Sant Crist va ser profundament restaurat i encarnat per Francesc Boxó i es va substituir la creu per una de rústica, obra de l'escultor-tallista Antoni Miró. 
El 21 de juliol de 1936 la venerada imatge fou destruïda i cremada a causa de la persecució religiosa duta a terme durant la Guerra Civil. De la talla només en va quedar un petit tros de la cara que avui dia es conserva dins d’una urna a la Sala de Juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació.

Sant Crist de La Sang. Benet Baró 1617-1936 . Foto Vallvé - Arxiu RVCPS


 LA FLAGEL·LACIÓ


Grup tallat en fusta i policromada realitzat per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El cost de l’obra pactat amb l’escultor, pel que fa a les cinc figures, va ser de 55 mil pessetes.
El conjunt del pas consta, a més a més de la figura de Jesús suportant la tortura amb expressió de resignació sobrehumana, pròpia solament d’aquell que sap que els maltractadors no saben el que fan, la del centurió que dirigeix la tortura, amb actitud d’absent del drama i de la condició humana, i la dels tres assotadors, bàrbars, desfeta humana malauradament producte de la marginació social. Val a dir que per a models d’aquests darrers, l’escultor es va inspirar en gent marginada de la zona del port de Barcelona.
El conjunt està concebut perquè sempre la seva visió doni una imatge completa des de qualsevol visual, harmoniosa, plena, sense forats. Alhora també està concebut perquè la cohesió interna, la interrelació emotiva i dialèctica entre les diferents figures sigui sobre la base del missatge religiós únic. 
Com anècdota, podem dir que quan l'artista va presentar el conjunt gairebé acabat, el prefecte Mn.Pere Batlle, va obligar a l'escultor a tallar el braç del centurió, i desviar-lo de la indicació de Jesús, que és com estava. Aquesta és la raó per la qual avui el braç i dit del centurió no assenyala Jesús.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 26 març de 1948 i actualment participa a la Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.


La peanya
D’estil barroc, va ser dissenyada per Josep Maria Monravà i realitzada en fusta i decorada pel tallista Sr. Magí amb uns magnífics relleus i daurada pel pintor local Salvador Iglesias. Destaca en el frontal l’escut platejat dels aspirants de la Congregació de la Sang: Les cinc llagues vermelles sota una columna envoltada de flagells i encerclada d’una corona d’espines. És portat a rodes per deu congregants.

Abans de 1936
El pas de La Flagel·lació de Jesús, altrament dit Els Assots ja el trobem a la processó l’any 1868 i estava format per tres figures: Crist i dos botxins que l’assotaven. Segons les cròniques de l’època aquestes imatges eren massa petites. El 1906 es va substituir la peanya per una de més gran, però tot i així, encara generava crítiques. D'aquest pas només ens queda aquesta imatge, malauradament, de poca qualitat, fet que no ens permet apreciar els detalls.

Pas de la Flagel·lació del 1868. Foto Arxiu RVCPS
Passada la Setmana Santa del 1913 la Congregació de la Sang encarrega un nou pas a l’escultor Josep Campeny Santamaria (Igualada, 1858 – Barcelona, 1922). El nou grup escultòric estava composat per cinc talles de fusta, i el seu autor va inspirar-se en el cinema per realitzar-lo. Concretament el film estrenat el 1913 “Del Pessebre a la Creu” va servir d’inspiració a l’autor degut a la increïble semblança del fotograma que correspon al moment de la Flagel·lació del Senyor amb el pas de Campeny.


La Flagel·lació. Obra de Josep Campeny 1914. Foto Vallvé - Arxiu RVCPS
Va desfilar per primer cop el Divendres Sant de 1914 i era propietat de la mateixa Congregació de la Sang. Malauradament, va ser cremat a la Plaça del Rei durant la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament amb d'altres imatges i retaules de l'església de Natzaret.

 CRIST DE LA HUMILIACIÓ


Imatge tallada en fusta i policromada realitzada per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré (Amposta, 1893 – Lleida, 1979).

El pas, intitulat per l’autor Tercera caiguda, i conegut popularment com Crist dels Penitents representa a Jesús defallint pel pes de la creu camí del Calvari. La posició anatòmica del Crist amb la creu, està inspirat en l’antic Crist de la Humiliació que malauradament es va perdre en la revolta del 1936.

Aquesta imatge va tenir un cost de 23.000 pessetes i va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 31 març de 1961.

Aquest pas, només participa a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant acompanyant el grup de penitents amb improperis.


                                                                    
La peanya
Realitzada en fusta de Guinea, va ser dissenyada pel senyor Enric Baixeras i realitzada pel fuster Abundio Escarré. De disseny innovador, hi figuren dotze creus de fusta que la rodejant completament; porta, als angles, les cinc llagues en una corona d’espines rematada per tres claus, l’escut de Tarragona i la creu de tau.
El pas es dut a rodes per sis congregants amb cucurulla.
  
Abans de 1936
El Crist de la Humiliació, va ser cisellat a Murcia als tallers “Los Bellos Oficios de  Levante” l’any 1927, per l’escultor Clemente Cantos (Ontur, 1893 – Murcia, 1955) i policromat per Antonio Garrigós Giner (Santomera, 1886 – Madrid, 1966). Ambdós artistes van voler contribuir a la Setmana Santa de Murcia incorporant un pas de concepció moderna que es sortia de la norma, i la norma no era altre que la que dos-cents anys abans havia imposat Francisco Salzillo.

Crist de la Humiliació de Cantos-Garrigós. Foto Vallvé - Arxiu RVCPS
El pas figurava Jesús, tot sol, portant la creu. Els trets del rostre,desencaixats; el cos, vacil·lant, vençut pel dolor; el braç, estès a l’espai buit. Infonia tendresa i compassió. Hi dominava la talla directa, de modelat arestós, dur i expressionista.

Garrigós, va contactar amb la Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón de Murcia per tal de fer donació de la talla, i d’aquesta manera el Cristo de la Humillación va desfilar en processó per primera i última vegada el Dilluns Sant 11 d’abril de 1927 pels carrers de Murcia. Tot i la bona acollida de la premsa murciana a la nova escultura, al poc de sortir al carrer va començar a rebre tota classe de mofes, agreujat a més, pel pobre sistema d’il·luminació que amb preses li havien instal·lat. Els ciutadans no van entendre aquesta nova concepció d’imatgeria i la talla va ser rebutjada i retornada al dia següent –Dimarts Sant- al taller de Clemente Cantos i Antonio Garrigós damunt d'un carro de la brossa. Garrigós, enutjat el va deixar tancat dins d’un magatzem de guix fins el 1930, any en que Garrigós es va traslladar a viure a Barcelona, ja sense Clemente Cantos, i es va emportar la imatge participant en una exposició artística. La imatge va tenir una gran crítica i es van establir contactes amb la Congregació de la Sang per tal de portar-la a Tarragona.

I així va ser com, La Sang va adquirir la gran talla de Clemente Cantos i Antonio Garrigós rebutjada quatre anys abans per la Setmana Santa de Murcia. A Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d’abril del 1931 i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.