dijous, 26 de gener del 2023

COMUNICAT DE LA JUNTA | QUOTES 2023

El proper dia 1 de març es cobraran els rebuts de les quotes dels congregants i aspirants. Si algun membre ha modificat les dades bancàries o qualsevol altre tipus de dada personal ens ho podeu fer saber abans del dia 20 de febrer

Així mateix, aquells congregants que es vulguin donar de baixa també ho poden fer saber a través del correu: lasang.secretaria@gmail.com

dimecres, 25 de gener del 2023

JUNTA GENERAL ORDINÀRIA 2023

Benvolgut Congregant/a:

En compliment de l'article 10 dels estatuts, us convoquem a la 97a Junta General Ordinària que tindrà lloc a l'església de Natzaret, el proper dia 13 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre amb el següent:

ORDRE DEL DIA

  • Lectura i aprovació de l'acta de la 96a Junta General Ordinària de 21 de febrer de 2022.
  • Lectura i aprovació de la Memòria corresponent a l'any 2022.
  • Lectura i aprovació de la memòria econòmica del 2022, i dels pressupostos per al 2023.
  • Proposta a la Junta General, d'acord amb l'article 10 dels estatuts, sobre si s'ha de celebrar la Processó del Sant Enterrament el proper Divendres Sant, 7 d’abril de 2023.
  • Precs i preguntes.

Esperant poder gaudir de la vostra presència a tan important acte, rebeu una cordial salutació.



dijous, 19 de gener del 2023

VOLS SER TIMBALER O TIMBALERA DELS ASPIRANTS DE LA SANG?


L'any 2002 un grup de congregants i aspirants de la Sang ens vam aplegar per formar una Banda de Timbals amb l'objectiu d'acompanyar el pas de la Flagel·lació a la Processó del Sant Enterrament i a la Processó del Dolor del Dimecres Sant.


Vint-i-un anys després seguim amb les mateixes ganes i il·lusió. Som una banda jove, amb ganes de créixer, amb un ambient agradable, oberta a tots els nois i noies congregants.


La nostra banda està formada per caixes, caixes xineses, timbals fondos i bombos. Assagem els diumenges al matí des del mes de gener fins a la Setmana Santa. Tenim tocs de Setmana Santa i també tocs d'exhibició, ja que participem en desfilades i trobades de bandes de Setmana Santa que s'organitzen tant a la nostra ciutat com en altres localitats catalanes i d’arreu de l'Estat. En els últims anys hem participat en trobades i concursos de bandes de Setmana Santa a LogroñoCalahorra, Osca, Híjar, etc.


Vols ser timbaler o timbalera? A la nostra banda hi trobaràs un bon ambient i viuràs la congregació i la Setmana Santa. Ah... i si no en saps, no pateixis, nosaltres te n’ensenyarem.


Si vols més informació o vols venir a provar-ho, envia un correu electrònic a
lasang@lasangtarragona.cat o un WhatsApp al 626 937 338 indicant el teu nom i contacte. Nosaltres ens posarem en contacte amb tu i quedarem perquè vinguis un dia.


T’hi esperem!


Banda dels Aspirants de la Sang


Processó Divendres Sant 2022 | Foto Fer-Vi 


dimecres, 18 de gener del 2023

LA SANG RESTAURA UN JACENT I DOS ÀNGELS

El temple de Santa Maria ubicat sobre l’amfiteatre romà havia acollit aquestes tres imatges barroques, dues en el retaule de la Sang i l’altra en un conjunt del Sant Enterrament

Olivia Melero i Manuel Allué durant els treballs de restauració d’un àngel barroc. Foto: Pere Ferré

Diari de Tarragona | Per Jordi Bertran

La Congregació de la Sang ha recuperat tres talles barroques de fusta pertanyents al seu patrimoni, un Crist Jacent i dos àngels, que romanien als magatzems del Museu Diocesà de Tarragona, i les ha restaurades. Les tasques han anat a càrrec dels tècnics acreditats en conservació-restauració Olivia Melero de Barberà Roig i Manuel Julio Allué Martínez.

En els pròxims mesos les imatges quedaran instal·lades en una de les capelles de l’església de Natzaret, temple a la plaça del Rei obert a la devoció i a les visites turístiques cada divendres a la tarda i dissabte al matí, i on també hi ha un punt de venda de material sobre la Setmana Santa. 

El patrimoni recuperat havia ingressat al Museu Diocesà el 1916 a petició de l’arquebisbat i en qualitat de dipòsit, junt amb altres peces de la Sang de les quals se’n conserven set. Aquest equipament fou fundat pel prelat Antolín López Peláez el 1914. Partia de dues col·leccions anteriors, corresponents a dos mitrats: la de Francesc Fleix i Solans, aplegada el 1869, i la de Tomàs Costa i Fornaguera, de 1900. Antolín hi volgué sumar altres objectes religiosos que estaven retirats del culte, cas dels d’aquesta entitat.


Crist Jacent

Segons el dossier tècnic facilitat per la Congregació al Diari, la talla del Jacent, anònima, té unes mides de 131,5 x 39 x 23 cm, i representa Jesucrist sobre un llençol, cobert amb un sudari i amb el cap recolzat sobre un coixí. Part de la mà esquerra i la totalitat dels peus estan mutilats. La destrucció de documentació en la revolta de 1936 impedeix conèixer amb certesa total la datació de l’escultura.

Segons la fitxa del Museu Diocesà, seria del segle XVIII, mentre que segons l’investigador i prevere Salvador Ramon, prové del XVII, època coetània a l’existència d’un conjunt artístic del Sant Enterrament que la Sang tenia quan diposità la seva imatgeria al santuari del Miracle pel mal estat de Natzaret, en la major part del període comprès entre 1568 i 1742.

Posteriorment, la talla completà un altre conjunt del Sant Enterrament del segle XIV que, procedent del monestir cartoixà d’Escaladei, al Priorat, ingressà a l’església de Santa Maria de Natzaret el 1822. Aquest grup romangué a la plaça del Rei fins al 1914, quan fou traslladat al Museu Diocesà sense la imatge del Jacent propietat de la Sang.

Llavors aquesta escultura es guardà fora de la veneració en un habitacle de l’església o de l’annexa Casa de la Sang, fins a ser entregada finalment al Museu el 1916. En aquest s’integrà en un tercer conjunt del Sant Enterrament, en aquest cas procedent de l’església de Sant Jaume de Vallespinosa, al terme de Pontils, Conca de Barberà.


Els dos àngels

Les altres dues imatges també són de fusta, de mida 100 x 46 x 20 cm, i representen àngels en actitud de volar, però sense ales, coberts amb mantells policromats, amb el tors nu i els braços enlairats, un cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra. Ambdues figures tenen un dels braços parcialment mutilat. 

La fitxa del Museu els data al segle XVIII. Però un estudi recent de Daniel Pallejà Blay, vocal de la Congregació i investigador de la Setmana Santa, les identifica amb les que l’historiador Joan Salvat assignà a l’escultor Benet Baró ubicades en l’altar major de la Congregació el 1622, obra realitzada amb l’ajut dels imaginaires Josep Olives i Pere Calvet. 

Donades les mides i la posició encaixen amb els dos àngels de relleu que el coronaren i subjectaven l’escut de la Congregació. Aquest altar fou instal·lat a la capella que l’entitat tenia al temple del Miracle, ja que Natzaret estava en runes. Mai no va traslladar-se a l’església de la Part Alta per les grans dimensions que tenia.