La Reial i Venerable
Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, composta per
fidels laics i fidels clergues, va ser fundada l’any 1545. Aquell any els espardenyers i esparters s’agremien,
dividint-se en dues classes de congregants: els forçats (agremiats) i
voluntaris (els no agremiats). Tres foren els misteris fundacionals: el Sant
Crist Crucificat (esparters), l’Ecce-Homo (espardenyers) i la Mare de Déu de la
Soledat.
Hi han indicis de que
l’any 1550, la renovada Congregació organitza i celebra la primera processó del
Sant Enterrament, la primera de la que es té constància a Catalunya. Tot i
això, la primera processó documentada en les actes de la Congregació i que tingué
continuïtat durant els anys següents, data del 1589.
A més dels actes
propis com a gremi, desenvolupava una gran activitat social, tenint cura de
l’auxili als malalts amb pocs recursos econòmics, l’enterrament
d’indigents, l’acompanyament dels condemnats a mort, atenent les seves
darreres necessitats, donant-los sepultura i fent-se càrrec de totes les
despeses que la tasca generava.
La Sang va constituir
el primer “Somaten” de Catalunya, defensant la ciutat dels bandolers amb armes
lliurades pels cònsols tarragonins. Va intervenir activament com a cap
d’esquadra a la Guerra dels Segadors, a la Guerra Carlista, i finalment va
prendre part en la defensa de Tarragona a la Guerra del Francès.
Des de l’any 1917 la
Congregació ostenta el títol de Reial, per una Reial Ordre d’Alfons XIII, rei
d’Espanya.
La Reial i Venerable
Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, té dues seccions:
la d’aspirants, hereus dels “fadrins menestrals” datats del segle XVIII,
constituïda el 1903 sota la invocació de la Flagel·lació de Crist que
acompanyen el pas del mateix nom, i la Cohort Romana o Armats de La Sang.
Dels Armats de La
Sang, apareixen referències per primera vegada en la processó de Dijous
Sant de l’any 1758. Actualment, el grup d’armats el composen trenta-dos
soldats, sis tabalers, un trompeta i el capità Manaies. Vesteixen roba blanca
amb sanefa i vius vermells, van coberts amb casc metàl·lic de crinera vermella,
mitges blanques i van calçats amb sandàlies. Els armats, el Dijous Sant,
vetllen el Sant Crist de la Sang a Natzaret. El Divendres Sant acompanyen tots
els misteris des del seu lloc d’origen fins a la plaça del Rei. Després obren
la Processó del Divendres Sant i al final donen escorta al Sant Crist de la
Sang des de la Rambla Nova fins a Natzaret.
Un dels elements més
ancestrals de la processó es la desfilada dels penitents. La presència dels
penitents és tan antiga com la pròpia processó. Són la mostra més preuada del veritable
sentit religiós de la processó. Els improperis són actualment propietat de la
Congregació i sumen un total de 214. Representen els instruments de la Passió
de Crist. Els improperis s’atorguen mitjançant petició prèvia. El seguici
dels penitents l’obre la creu de la passió o creu dels penitents. L’actual creu
és un regal del fuster tarragoní Lluís Àvila Roca i data del 1940.
Actualment els membres de la Congregació de la Puríssima Sang, acompanyen la imatge principal de la Processó, el “Sant Crist de la Sang”, obra de Salvador Martorell (1940); els aspirants fan el mateix amb el pas de “La Flagel·lació” realitzat l’any 1948, i el grup de penitents amb improperis acompanyen el pas “Crist de la Humiliació” fet el 1961, ambdós grups escultòrics, obra d’Innocenci Soriano Montagut.
La Reial i Venerable
Congregació de la Puríssima Sang celebra i participa en els Sants Oficis de
Setmana Santa, organitza la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant i
els Viacrucis de Diumenge de Rams a la tarda i el del Divendres Sant a
la matinada.
L’any 1999 la
Congregació aconseguí -amb la col·laboració de l’Associació d’Agrupacions de
Setmana Santa-, que la Processó del Sant Enterrament fos declarada pel Govern
de la Generalitat de Catalunya “Festa tradicional d’interès nacional” sent
reclassificada el 2010 com “Element festiu patrimonial d’interès nacional”.
Aquesta declaració va
ser fonamental per tal de que fructifiquessin les gestions que la Congregació
de la Sang va mantenir amb “Televisión Española” l’any 2000, aconseguint que,
aquella mateixa Setmana Santa la cadena estatal vingués a la ciutat a
retransmetre en directe la Processó del Sant Enterrament a través de la seva
segona cadena, i a través també, del seu canal internacional.
El 3 de desembre de
2002 el Govern de la Generalitat de Catalunya va concedir a la congregació la
Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la seva dilatada història i per ser un
dels principals referents a Catalunya, de les tradicions de la Setmana
Santa.
