Els Improperis





 LA CREU DE LA PASSIÓ  



Actual Creu de la Passió o dels Improperis
Foto: Maria Grau/Arxiu Congregació
A Tarragona, la Creu de la Passió també coneguda per la Creu dels Improperis o Creu de la Passarella, apareix documentada per primera vegada el 1729, quan la Congregació l'encarrega a l'artesà Anastasi Boxó. Actualment s'ignora si anteriorment ja n'existia una de més antiga.
Creu dels Improperis d'en Boxó
Arxiu Congregació
La creu actual es una ofrena del fuster Lluís Àvila Roca i encapçala el viacrucis de Divendres Sant a la matinada per la Part Alta i, al vespre, obre el pas dels únics penitents a la processó del Sant Enterrament. Aquesta creu va substituir l'anterior d'en Boxó, cremada el 21 de juliol de 1936 a la plaça del Rei juntament amb tots el passos, imatges, improperis, armadures dels armats, el retaule i la resta del patrimoni que es guardaven a l'església de Natzaret i la casa de la Sang, seu de la nostra Congregació.
Calia refer tants estropells i a més de recuperar la imatge del Crist de la Sang, en aquest cas obra de Salvador Martorell Oller, el 1940 es va projectar una nova creu, amb disseny i dibuix del fuster Lluís Àvila Roca, que tenia el taller al carrer August, 28, i que a mes va aportar, també desinteressadament, tot el treball en fusta. Els objectes i atributs passionals d'aram els va fer, al seu taller del carrer Sant Domènec o dels Llimoners, el mestre artesà Josep Garriga. En ella hi ha representats tots els elements de la Passió de Jesús: la mà de Judes amb la bossa dels trenta sicles de plata, tres daus amb els quals els soldats es jugaren els vestits de Jesús, la columna dels assots amb dos flagells, el gall que cantà després que Pere traís per tres cops Jesús, l'escala i el llençol del davallament, la canya amb l'esponja mullada de vinagre, l'orella de Malcus, la llança de Longinos, la túnica de Jesús, el mantell de Jesús, unes tenalles, el fanal de la captura, el calze del Sant Sopar, la Santa Faç, un martell, una gerra de vinagre, un rellotge, la corona d'espines, tres claus, el sol, la lluna i la inscripció INRI. 
Els vells tarragonins de l'època també l'anomenaven "de la Passarella", renom de la Sra. Caballé, una dona molt popular de la Part Alta tarragonina que tingué l'honor de portar-la durant molts anys.  

Viacrucis de la matinada del Divendres Sant. Foto Janet/Arxiu Congregació

 ELS IMPROPERIS



El Sol. Foto Oriol Ventura/Arxiu Congregació
Un dels elements més identificatius de la Processó del Sant Enterrament són els improperis que representen els instruments de la Passió.
El primer document que ens parla de l'existència d'improperis a Tarragona data del 1369. És en la consueta escrita per Pere Figuerola, "Monjo Major" de la Catedral en la que esmenta l'existència de vestes negres i "vituperis".
L'any 1510 apareix un nou document en el llibre de comptes de l'obra de la Seu tarragonina en els quals hi figuren un Sant Crist i s'esmenten els improperis ("per pintar les astes dels ganfarrons del Vexilla e lo pilar dels improperis").
L'any 1550 es documenta la primera processó que organitza la Congregació de la Sang, ja que aquesta demana al Capítol Catedralici les vestes i els improperis (vituperis) que aquesta tenia per celebrar els dies sants. Així el Dijous Sant, 3 d'abril, de 1550 és la data de la primera sortida de la processó del Sant Enterrament de Crist, essent la primera de Catalunya i una de les primeres de l'estat. Hi assistiren l'Ecce-Homo, els penitents amb els improperis, els disciplinants amb hàbit blanc i l'escut de les Cinc Llagues, el Crucificat i la Verge de la Soledat.
Ja el 1565 apareix en els inventaris de la Congregació un grup d'improperis propis de la Sang juntament amb les imatges i altres estris.
El actuals improperis daten dels anys 40, i van ser realitzats i donats per diferents congregants anònims amb l'ànim de recuperar aquest patrimoni cremat l'any 36.   

Grup d'improperis. Foto FerVi/Arxiu Congregació
Les Creus. Foto Oriol Ventura/Arxiu Congregació
   
L'atorgament dels improperis es fa per petició prèvia i posterior sorteig si és que cal, d'acord amb el nombre de peticions. Hi ha moltes referències de sorteigs celebrats, fins a data recent (anys 1950 al 1960). El nombre d'improperis també ha canviat en el temps: així l'any 1805 eren 30, però el 1818, desprès desprès dels anys de la guerra de la Independència, eren ja 131. Posteriorment es van reformar i reduir i el "Diari de Tarragona" del 3 d'abril de 1863 publica amb detall els 52 improperis que la Congregació de la Puríssima Sang portarà a la processó. El 1928 els improperis són 127, arribant-se posteriorment a 214 amb la incorporació de més creus, una Creu de nusos i els plats de cendra. 
Actualment la Congregació compta amb un total de 185 improperis que són els següents: 





1 Càntir 
6 Sibil·les 
1 Bossa de Judes 
2 Llanternes 
1 Fanal 
3 Creus petites 
1 Calze 
1 Espasa 
1 Orella de Malcus 
2 Cadenes 
1 Mà oberta
1 Gall
1 Gerra
1 Palangana
1 Capa 
1 Columna 
3 Cordes
10 Flagells
2 Corones d’espines 
1 Canya d'Ecce-Homo 
1 Capa
1 Balconet de Pilats
1 Tinter de Pilats 
1 Sentència
1 Soga
2 Draps de la Verònica
3 Rètols INRI 
3 Claus de crucifixió 
2 Martells
2 tenalles
1 Rellotge de sorra
31 Agonies
3 Daus
1 Got de vinagre
1 Memento
1 Esponja
1 Llança
7 Plats amb cendra
1 Lluna
1 Sol
2 Platerets amb cinc llagues
10 Escales
12 Llençols
1 Plat amb les trenta monedes o sicles de plata
1 Creu de nusos
53 Creus











COL·LECCIÓ DE FOTOGRAFIES D'IMPROPERIS DE L'ANY 1955 (A.H.T. VALENTÍ CANADELL)