Natzaret


L’església de Santa Maria de Natzaret és la seu de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist des de la seva fundació el 1545. L'any 1738 l'arquebisbe Pere de Copons cedí la propietat del temple a la Congregació. 

El temple, d’estil barroc, està situat a la plaça del Rei, al costat de la Casa de la Sang. Actualment està protegit i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local 

La primera referència de l’església la trobem en un document conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, datat a l'any 1153 (segle XII). Era en els seus inicis una església romànica, de planta més petita que l'actual, lligada al llinatge dels Aguiló (Prínceps de Tarragona). D’aquella primera església romànica només queda dempeus part de la façana que dona al carrer de Natzaret.   

El temple actual, que data de l'any 1742, ha sofert fins al dia d'avui, diverses modificacions i restauracions. A la façana principal s’hi aixeca un campanar d’espadanya lleugerament desplaçat de la porta, i a sobre d’aquesta hi ha tres capelletes que allotgen una Mare de Déu, un Ecce-Homo i una Maria Magdalena de pedra sorrenca amb restes de pintura original del segle XVI. 

Al seu interior s’hi veneren les imatges de la Congregació. Al presbiteri, la imatge titular: el Sant Crist de la Sang; a la capella de l’esquerra hi trobarem el Crist Jacent datat del segle XVIII, la Creu dels Improperis i dos àngels que formaven part de l'antic retaule major de la Congregació realitzat l'any 1621 per l'escultor francès Benet Baró; a la segona capella de la dreta, hi trobem el pas processional de La Flagel·lació. A sota del cor podem veure el pas del Crist de la Humiliació. 

L'església de Natzaret també es la seu de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, confraria que resguarda al seu interior l'antiga imatge processional de la Mare de Déu de la Soledat col·locada a la capella de la dreta, i del pas processional actual que es pot contemplar a sota del cor.  

Des de l'església de Santa Maria de Natzaret surt cada Divendres Sant la tradicional Processó del Sant Enterrament, declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya i organitzada per la Congregació de la Sang.