LA CREU DE LA PASSIÓ
 |
| Actual Creu de la Passió o dels Improperis Foto: Maria Grau/Arxiu Congregació |
A Tarragona, la Creu
de la Passió també coneguda per la Creu dels Improperis o Creu de la Passarella,
apareix documentada per primera vegada el 1729, quan la Congregació l'encarrega
a l'artesà Anastasi Boxó. Actualment s'ignora si anteriorment ja n'existia una de
més antiga.
 |
| Creu dels Improperis d'en Boxó Arxiu Congregació |
La creu actual es una
ofrena del fuster Lluís Àvila Roca i encapçala el viacrucis de Divendres Sant a
la matinada per la Part Alta i, al vespre, obre el pas dels únics penitents a
la processó del Sant Enterrament. Aquesta creu va substituir l'anterior d'en
Boxó, cremada el 21 de juliol de 1936 a la plaça del Rei juntament amb tots el
passos, imatges, improperis, armadures dels armats, el retaule i la resta del
patrimoni que es guardaven a l'església de Natzaret i la casa de la Sang, seu
de la nostra Congregació.
Calia refer tants
estropells i a més de recuperar la imatge del Crist de la Sang, en aquest cas obra
de Salvador Martorell Oller, el 1940 es va projectar una nova creu, amb disseny
i dibuix del fuster Lluís Àvila Roca, que tenia el taller al carrer August, 28,
i que a mes va aportar, també desinteressadament, tot el treball en fusta. Els
objectes i atributs passionals d'aram els va fer, al seu taller del carrer Sant
Domènec o dels Llimoners, el mestre artesà Josep Garriga. En ella hi ha representats tots els elements de la Passió de Jesús: la mà de Judes amb la bossa dels trenta sicles de plata, tres daus amb els quals els soldats es jugaren els vestits de Jesús, la columna dels assots amb dos flagells, el gall que cantà després que Pere traís per tres cops Jesús, l'escala i el llençol del davallament, la canya amb l'esponja mullada de vinagre, l'orella de Malcus, la llança de Longinos, la túnica de Jesús, el mantell de Jesús, unes tenalles, el fanal de la captura, el calze del Sant Sopar, la Santa Faç, un martell, una gerra de vinagre, un rellotge, la corona d'espines, tres claus, el sol, la lluna i la inscripció INRI.
Els vells tarragonins
de l'època també l'anomenaven "de la Passarella", renom de la Sra.
Caballé, una dona molt popular de la Part Alta tarragonina que tingué l'honor
de portar-la durant molts anys.
 |
| Viacrucis de la matinada del Divendres Sant. Foto Janet/Arxiu Congregació |
ELS IMPROPERIS
 |
| El Sol. Foto Oriol Ventura/Arxiu Congregació |
Un dels elements més identificatius de la Processó del Sant Enterrament són els improperis que representen els instruments de la Passió.
El primer document que ens parla de l'existència d'improperis a Tarragona data del 1369. És en la consueta escrita per Pere Figuerola, "Monjo Major" de la Catedral en la que esmenta l'existència de vestes negres i "vituperis".
El primer document que ens parla de l'existència d'improperis a Tarragona data del 1369. És en la consueta escrita per Pere Figuerola, "Monjo Major" de la Catedral en la que esmenta l'existència de vestes negres i "vituperis".
L'any 1510 apareix un
nou document en el llibre de comptes de l'obra de la Seu tarragonina en els
quals hi figuren un Sant Crist i s'esmenten els improperis ("per pintar les astes dels ganfarrons del Vexilla e lo pilar dels
improperis").
L'any 1550 es
documenta la primera processó que organitza la Congregació de la Sang, ja que
aquesta demana al Capítol Catedralici les vestes i els improperis (vituperis)
que aquesta tenia per celebrar els dies sants. Així el Dijous Sant, 3 d'abril,
de 1550 és la data de la primera sortida de la processó del Sant Enterrament de
Crist, essent la primera de Catalunya i una de les primeres de l'estat. Hi
assistiren l'Ecce-Homo, els penitents amb els improperis, els disciplinants amb
hàbit blanc i l'escut de les Cinc Llagues, el Crucificat i la Verge de la
Soledat.
Ja el 1565 apareix en
els inventaris de la Congregació un grup d'improperis propis de la Sang juntament
amb les imatges i altres estris.
El actuals improperis daten dels anys 40, i van ser realitzats i donats per diferents congregants anònims amb l'ànim de recuperar aquest patrimoni cremat l'any 36.
El actuals improperis daten dels anys 40, i van ser realitzats i donats per diferents congregants anònims amb l'ànim de recuperar aquest patrimoni cremat l'any 36.
 |
| Grup d'improperis. Foto FerVi/Arxiu Congregació |
 |
| Les Creus. Foto Oriol Ventura/Arxiu Congregació |
L'atorgament dels improperis es fa per petició prèvia i posterior sorteig si és que cal, d'acord amb el nombre de peticions. Hi ha moltes referències de sorteigs celebrats, fins a data recent (anys 1950 al 1960). El nombre d'improperis també ha canviat en el temps: així l'any 1805 eren 30, però el 1818, desprès desprès dels anys de la guerra de la Independència, eren ja 131. Posteriorment es van reformar i reduir i el "Diari de Tarragona" del 3 d'abril de 1863 publica amb detall els 52 improperis que la Congregació de la Puríssima Sang portarà a la processó. El 1928 els improperis són 127, arribant-se posteriorment a 214 amb la incorporació de més creus, una Creu de nusos i els plats de cendra.
Actualment la Congregació compta amb un total de 185 improperis que són els següents:
Actualment la Congregació compta amb un total de 185 improperis que són els següents:
1
Càntir
6
Sibil·les
1
Bossa de Judes
2
Llanternes
1
Fanal
3
Creus petites
1
Calze
1
Espasa
1
Orella de Malcus
2
Cadenes
1
Mà oberta
1
Gall
1
Gerra
1
Palangana
1
Capa
1
Columna
3
Cordes
10
Flagells
2
Corones d’espines
1
Canya d'Ecce-Homo
1
Capa
1
Balconet de Pilats
1
Tinter de Pilats
1
Sentència
1
Soga
2
Draps de la Verònica
3
Rètols INRI
3
Claus de crucifixió
2
Martells
2
tenalles
1
Rellotge de sorra
31
Agonies
3
Daus
1
Got de vinagre
1
Memento
1
Esponja
1
Llança
7
Plats amb cendra
1
Lluna
1
Sol
2
Platerets amb cinc llagues
10
Escales
12
Llençols
1
Plat amb les trenta monedes o sicles de plata
1
Creu de nusos
53
Creus
