SANT CRIST DE LA SANG
El Sant Crist de
la Sang és la figura principal de la Processó del Sant Enterrament del
Divendres Sant. Aquesta talla és excepcional, amb un rostre que revela el
trànsit humà de Jesús. La creu porta el títol trilingüe amb la inscripció:
«Jesús de Natzaret, rei del jueus», en hebreu, en grec i en llatí.
Va sortir en processó
per primera vegada el Diumenge de Rams, 17 de març de 1940.
Presideix el
Viacrucis de Diumenge de Rams per les muralles de la ciutat, el de Divendres
Sant al matí i la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
El Sant Crist es dut
a pes en vertical per un portant, fent el relleu amb dos congregants més que el
flanquegen i duen les forquilles en que alcen la imatge per tal de
realitzar el relleu.
Abans de 1936
L’antiga imatge del
Sant Crist de la Sang va ser realitzada en talla de fusta l’any 1617 per l’escultor
francès Benet Baró (Bourgogne, S. XVI - Tarragona, S. XVII). Aquesta talla, que
duia cabellera natural, va substituir la imatge fundacional de la Congregació
que datava del segle XVI.
L’any 1867 el
Sant Crist de la Sang de Benet Baró, que estava en mal estat, va estar a punt
de ser substituïda per una nova imatge realitzada i donada per l’escultor
Bernat Verderol Roig (Tarragona, 1814-1898) i encarnada per Francesc Boxó, de
gran valor artístic segons la premsa de l’època, però la junta finalment va
desistir de la intenció, motivada per la gran devoció i estima que despertava
la històrica imatge als congregants i feligresos de la ciutat.
Tres anys desprès (1870), el Sant Crist va ser profundament restaurat i encarnat per Francesc Boxó i es va substituir la creu per una de rústica, obra de l'escultor-tallista Antoni Miró.
Tres anys desprès (1870), el Sant Crist va ser profundament restaurat i encarnat per Francesc Boxó i es va substituir la creu per una de rústica, obra de l'escultor-tallista Antoni Miró.
El 21 de juliol de
1936 la venerada imatge fou destruïda i cremada a causa de la persecució
religiosa duta a terme durant la Guerra Civil. De la talla només en va quedar
un petit tros de la cara que avui dia es conserva dins d’una urna a la Sala de
Juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació.
 |
| Sant Crist de La Sang. Benet Baró 1617-1936 . Foto Vallvé - Arxiu RVCPS |
LA FLAGEL·LACIÓ
Grup tallat en fusta
i policromada realitzat per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré
(Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El cost de l’obra
pactat amb l’escultor, pel que fa a les cinc figures, va ser de 55 mil
pessetes.
El conjunt del pas
consta, a més a més de la figura de Jesús suportant la tortura amb expressió de
resignació sobrehumana, pròpia solament d’aquell que sap que els maltractadors
no saben el que fan, la del centurió que dirigeix la tortura, amb actitud
d’absent del drama i de la condició humana, i la dels tres assotadors, bàrbars,
desfeta humana malauradament producte de la marginació social. Val a dir que
per a models d’aquests darrers, l’escultor es va inspirar en gent marginada de
la zona del port de Barcelona.
El conjunt està
concebut perquè sempre la seva visió doni una imatge completa des de qualsevol
visual, harmoniosa, plena, sense forats. Alhora també està concebut perquè la
cohesió interna, la interrelació emotiva i dialèctica entre les diferents
figures sigui sobre la base del missatge religiós únic.
Com anècdota, podem
dir que quan l'artista va presentar el conjunt gairebé acabat, Mn.Pere Batlle, va obligar a l'escultor a tallar el braç del centurió, i desviar-lo
de la indicació de Jesús, que és com estava. Aquesta és la raó per la qual avui
el braç i dit del centurió no assenyala Jesús.
Va sortir en processó
per primera vegada el Divendres Sant, 26 març de 1948 i actualment participa a
la Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant.
La peanya
D’estil barroc, va
ser dissenyada per Josep Maria Monravà i realitzada en fusta i decorada pel
tallista Sr. Magí amb uns magnífics relleus i daurada pel pintor local Salvador
Iglesias. Destaca en el frontal l’escut platejat dels aspirants de la
Congregació de la Sang: Les cinc llagues vermelles sota una columna envoltada
de flagells i encerclada d’una corona d’espines. És portat a rodes per deu
congregants.
Abans
de 1936
El pas de La
Flagel·lació de Jesús, altrament dit Els Assots ja el trobem a la
processó l’any 1868 i estava format per tres figures: Crist i dos botxins que
l’assotaven. Segons les cròniques de l’època aquestes imatges eren massa
petites. El 1906 es va substituir la peanya per una de més gran, però tot i
així, encara generava crítiques. D'aquest pas només ens queda aquesta imatge,
malauradament, de poca qualitat, fet que no ens permet apreciar els detalls.
Passada la Setmana Santa del 1913 la Congregació de la Sang encarrega un nou
pas a l’escultor Josep Campeny Santamaria (Igualada, 1858 – Barcelona, 1922).
El nou grup escultòric estava composat per cinc talles de fusta, i el seu autor
va inspirar-se en el cinema per realitzar-lo. Concretament el film estrenat el
1913 “Del Pessebre a la Creu” va servir d’inspiració a l’autor degut a la
increïble semblança del fotograma que correspon al moment de la Flagel·lació
del Senyor amb el pas de Campeny.
 |
| Pas de la Flagel·lació del 1868. Foto Arxiu RVCPS |
 |
| La Flagel·lació. Obra de Josep Campeny 1914. Foto Vallvé - Arxiu RVCPS |
CRIST DE LA HUMILIACIÓ
Imatge tallada en
fusta i policromada realitzada per l’escultor Innocenci Soriano Montagut Ferré
(Amposta, 1893 – Lleida, 1979).
El pas, intitulat per
l’autor Tercera caiguda, i conegut popularment com Crist dels
Penitents representa a Jesús defallint pel pes de la creu camí del
Calvari. La posició anatòmica del Crist amb la creu, està inspirat en l’antic
Crist de la Humiliació que malauradament es va perdre en la revolta del 1936.
Aquesta imatge va
tenir un cost de 23.000 pessetes i va sortir en processó per primera vegada el
Divendres Sant, 31 març de 1961.
Aquest pas, només
participa a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant acompanyant el
grup de penitents amb improperis.
La
peanya
Realitzada en fusta
de Guinea, va ser dissenyada pel senyor Enric Baixeras i realitzada pel fuster
Abundio Escarré. De disseny innovador, hi figuren dotze creus de fusta que la
rodejant completament; porta, als angles, les cinc llagues en una corona d’espines
rematada per tres claus, l’escut de Tarragona i la creu de tau.
El pas es dut a rodes
per sis congregants amb cucurulla.
Abans
de 1936
El Crist de la
Humiliació, va ser cisellat a Murcia als tallers “Los Bellos Oficios de
Levante” l’any 1927, per l’escultor Clemente Cantos (Ontur, 1893 – Murcia,
1955) i policromat per Antonio Garrigós Giner (Santomera, 1886 – Madrid, 1966).
Ambdós artistes van voler contribuir a la Setmana Santa de Murcia incorporant
un pas de concepció moderna que es sortia de la norma, i la norma no era altre
que la que dos-cents anys abans havia imposat Francisco Salzillo.
 |
| Crist de la Humiliació de Cantos-Garrigós. Foto Vallvé - Arxiu RVCPS |
Garrigós, va contactar amb
la Cofradía del Santísimo Cristo del Perdón de Murcia per tal de fer donació de
la talla, i d’aquesta manera el Cristo de la Humillación va desfilar
en processó per primera i última vegada el Dilluns Sant 11 d’abril de 1927 pels
carrers de Murcia. Tot i la bona acollida de la premsa murciana a la nova
escultura, al poc de sortir al carrer va començar a rebre tota classe de
mofes, agreujat a més, pel pobre sistema d’il·luminació que amb preses li
havien instal·lat. Els ciutadans no van entendre aquesta nova concepció d’imatgeria
i la talla va ser rebutjada i retornada al dia següent –Dimarts Sant- al taller
de Clemente Cantos i Antonio Garrigós damunt d'un carro de la brossa. Garrigós,
enutjat el va deixar tancat dins d’un magatzem de guix fins el 1930, any en que
Garrigós es va traslladar a viure a Barcelona, ja sense Clemente Cantos, i es
va emportar la imatge participant en una exposició artística. La imatge va
tenir una gran crítica i es van establir contactes amb la Congregació de la
Sang per tal de portar-la a Tarragona.
I així va ser com, La Sang va adquirir la gran talla de Clemente Cantos i
Antonio Garrigós rebutjada quatre anys abans per la Setmana Santa de Murcia. A
Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d’abril del 1931
i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la
revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.
