Els Armats

 RESSENYA HISTÒRICA

Els Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J., també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona. Des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

Dibuix de Carbó. "Els Armats de la Sang" - 1910. Arxiu RVCPS

La primera referència escrita que tenim de la presència d’un grup de soldats romans a la Processó del Sant Enterrament –que en aquella època es celebrava el Dijous Sant- correspon a l’acta de Junta de la Congregació del 19 de febrer de 1758.

Durant els anys posteriors trobem altres referències al Llibre d’Actes de la Congregació que ens permeten assegurar que era constant la presència d’un grup d’armats obrint la Processó. La composició al 1780 era de 14 elements: el Capità Manaies, un tocador de pifre o trompeter, i dotze soldats, acompanyats per un tambor sense uniforme. Els costos eren assumits per la Congregació.

Evidentment amb el pas dels anys, el Armats s’han anat reformant i reestructurant. La primera reforma important de l’equipament de que tenim constància es va produir entre els anys 1814 i 1817, en que es van comprar vestits nous i es canviaren cascos, cuirasses i llances. El 1928 es canviaren els cascos, que eren de cartró, per d’altres de metall amb plomall vermell, ja que els antics s’havien fet malbé per la pluja que havia caigut els dos anys anteriors. Se’n compraren tretze exemplars amb un cost de 6,5 pessetes cadascun.

Els Armats de La Sang al carrer Hospital, 1911. Foto Arxiu D.P.

Amb uns Armats cada cop més identificats amb la Setmana Santa tarragonina, la Congregació decideix al 1851 una nova reforma del vestuari, venent-se l’equipament antic a la vila de Vila-seca i adquirint-ne nous vestits per quatre mil rals. Poques referències més trobem durant la segona meitat del segle XIX, en part per la desaparició d’alguns llibres d’actes, i també per les poques modificacions que hi va haver. Els diaris locals es feien ressò el 1879 d’uns nous vestits dels Armats que cridaren extraordinàriament l’atenció del públic assistent.

Capità Manaies 1914. Foto Vallvé. Arxiu RVCPS

Al 1914 una àmplia subscripció popular encapçalada pel mateix Arquebisbe va fer possible un nou canvi en l’abillament de la Cohort, amb vestits confeccionats per la casa Malatesta de Barcelona i equipament metàl·lic fet als taller de D. Pedro Corberó, de la mateixa ciutat comtal, segons el disseny, la direcció i supervisió de l'escultor Josep Campeny -autor el mateix any del nou pas de la Flagel·lació-, que van ser rebuts amb l’elogi general dels tarragonins.

L’any 1928 s’incorporen quatre soldats més a la Cohort, que passa a estar formada per 22 elements: el Capità Manaies, dos timbalers, el tocador de corneta i setze soldats. Durant la Guerra Civil, amb la destrucció de l’Església de Natzaret, es van perdre els vestits. Al 1940 es recuperà part de l’equipament metàl·lic. El mateix any s’adquireix nou vestuari, que es va completar al llarg dels dos anys següents.

Entre els anys 1952 i 1957 la Congregació estudia la possibilitat d’incrementar en 8 el nombre d’armats, trobant-se amb la dificultat de l’elevat cost. Finalment la col·laboració de congregants, ciutadans, entitats i institucions diverses va fer possible que el projecte es realitzés al 1958, augmentant-ne el nombre d’armats no solament en vuit com era la idea inicial, sinó en setze nous soldats. Els setze nous equips es van comprar a l’empresa Productos Litúrgicos Roura de Figueres, amb un cost de quatre mil pessetes cadascun, actualitzant-ne també els 16 equips antics. Els germans Pijoan, de Torredembarra, van confeccionar les noves sandàlies, i la sastreria de Ramon Brell i Mercadé, de Tarragona, les túniques i les capes. L’any següent, 1959, es van augmentar els tabalers fins a quatre, quedant en 38 el total de components de la Cohort.

El capità Manaies, Josep Fornós, l'any 1971. Foto: Josep M. Marquès 

No es produeix cap altra renovació important fins al 1986, any en què es canvien els antics vestits de 1940 i 1958 per vestits nous confeccionats per Mercè Calvet, de Tarragona. El brunyidor de Reus Josep Sauné portà a terme un nou daurat de tot l’equip metàl·lic. Es compraren també nous cascos pels tabalers, realitzats per l’artesà gironí Ramon Boix. El 1989 s’incrementa de dos el nombre de tabalers passant a ser-ne sis, composició de la Cohort que s’ha mantingut fins l’actualitat.

L'any 2007 s’encarreguen a Ramon Boix, de Girona, setze escuts nous idèntics als setze escuts més antics, i que substitueixen als setze més petits de llautó, aconseguint una uniformitat de l’equipament per tots els soldats de la Cohort.

L’últim canvi d’equipament realitzat correspon entre els anys 2011 i 2013. En aquest ambiciós projecte realitzat a través d'apadrinaments i micro-mecenatge hi van treballar diverses empreses: Les capes i els vestits van ser confeccionats a Tarragona per Ramon Herreries, les peces de cuir es van fabricar a Lleida, les cuirasses metàl·liques van estar dissenyades per una empresa de San Cugat i fabricats a l'índia, i els cascs van ser fabricats artesanalment pel muniquès Antoni Feldon. Per contra les llances i els escuts no van ser renovats. 

Els actuals Armats de La Sang. 2015 - Foto Arxiu RVCPS

Els nous vestits són una reproducció fidedigna de la guàrdia Pretoriana existent a Tàrraco en època de l'emperador August. 

Una novetat a destacar en aquesta renovació va ser la nova figura del Signífer que porta l'estendard que antigament duia el Capità Manaies.

No només l’equipament ha sofert importants canvis al llarg dels anys. També ho ha fet la tipologia de la procedència de les persones que integraven la cohort. Les dades més antigues sobre qui feia d’armat corresponen a la dècada dels noranta del segle XIX, en que sabem que eren persones voluntàries de procedència humil i treballadora, moltes procedents de la colònia gitana local. Els gitanos de mica en mica foren eliminats.

Abans de la Guerra Civil espanyola, ser armat va arribar a tenir consideració de privilegi, del qual únicament gaudien determinades famílies, resultant extraordinàriament difícil per altres persones entrar a formar part del cos. En aquella època els armats eren molt disciplinats i no sortien pels diners, ja que se’ls oferia una quantitat simbòlica. Però els temps fa canviar els pensaments i els costums, i no massa anys després va ser necessari contractar obrers i treballadors del port i pescadors del Serrallo per tal que els armats poguessin continuar sortint a la Processó. L’augment progressiu dels sous a pagar i repetits problemes d’indisciplina van fer que al 1963 la Junta de la Congregació de la Sang decidís buscar altres col·lectius que, durant una vintena d’anys es van anar rellevant com a membres de la Cohort: alumnes de la Universitat Laboral, del col·legi La Salle, soldats de la caserna militar i alumnes de l’Escola del Treball. Des del 1982, els Armats tornen a ser tarragonins voluntaris, de procedència social diversa, entusiasmats pel que representa fer d’armat a Tarragona, i podem dir amb orgull que novament és difícil aconseguir una plaça.

La presència al carrer dels Armats de la Sang la tarda del Divendres Sant s’ha limitat sempre a les actuacions i funcions que tenen encomanades. Aquestes són:

• La recollida dels diferents passos que participen en la Processó del Sant Enterrament, realitzant 3 reverències o acataments davant de cada pas, i acompanyant-los fins a la plaça del Rei on comença la Processó.
• L’encapçalament de la Processó, regulant el ritme mitjançant les seves tradicionals passades: passada d’un, passada de dos, passada de quatre, encreuaments estàtics i dinàmics, cadena de dos o de quatre, la creu i la piràmide. Cadascuna d’aquestes passades es realitza en llocs predeterminats del recorregut de la Processó i en d’altres que decideix el Capità o a requeriment de la organització de la Processó.
• L’acompanyament i escolta del Sant Crist de la Sang, des de la Rambla Nova fins a l’església de Natzaret. Es una de les funcions fonamentals de la Cohort, i alhora un dels elements més emotius de la Processó del Divendres Sant.

La Creu. Fotografia de Juan Hernández Matas

Un cop situada la imatge del Sant Crist dins de l’Església, els Armats li renoven l’acatament per tres cops consecutius i es retiren.

Des de l’any 1987, els Armats realitzen torns de guàrdia d’honor al Santíssim després de l’ofici religiós de la tarda del Dijous Sant a l’església de Natzaret, amb un cerimonial molt majestuós que ja constitueix un referent en la tarda-nit del Dijous Sant a Tarragona.

Des de l’any 1984, un escamot d’Armats de la Sang participa obrint el Viacrucis que organitza cada Dimarts Sant al vespre la Reial Germandat de Jesús Natzaret. Actualment hi prenent part el Capità Manaies, el tocador de trompeta, quadre tabalers i setze soldats.

En comptades ocasions els Armats de la Sang han desfilat fora de Tarragona, doncs la seva filosofia ha estat sempre de desfilar únicament en els actes propis de la Setmana Santa tarragonina. Han estat trobades o actes d’especial importància o significació:

• Desfilada Commemorativa del 75è Aniversari dels Manaies de Girona, al 1990.
• Desfilada Commemorativa del 50è Aniversari dels Armats de Mataró al 2004.
• Participació en la Processó General de Benicarló, al 2008.
• Desfilada a Salamanca, durant la visita de la Congregació de la Sang a aquesta ciutat en el marc de les Visions de la Setmana de l’any 2009. 

L’any 2008 els Armats de La Sang van celebrar amb diferents actes el seu 250è Aniversari. L’acte principal de la celebració va ser una Desfilada Commemorativa per diferents carrers de la ciutat, en que participaren com a grups convidats els Manaies de Girona, els Armats de Mataró, els Armats de Torredembarra i els Armats de Montblanc.