El temple de Santa Maria ubicat sobre l’amfiteatre
romà havia acollit aquestes tres imatges barroques, dues en el retaule de la
Sang i l’altra en un conjunt del Sant Enterrament
 |
| Olivia Melero i Manuel Allué durant els treballs de restauració d’un àngel barroc. Foto: Pere Ferré |
Diari de Tarragona | Per Jordi Bertran
La Congregació
de la Sang ha recuperat tres talles barroques de fusta pertanyents al seu
patrimoni, un Crist Jacent i dos àngels, que romanien als magatzems del Museu
Diocesà de Tarragona, i les ha restaurades. Les tasques han anat a càrrec dels
tècnics acreditats en conservació-restauració Olivia Melero de Barberà Roig i
Manuel Julio Allué Martínez.
En els pròxims mesos les imatges quedaran instal·lades en una de les capelles de l’església de Natzaret, temple a la plaça del Rei obert a la devoció i a les visites turístiques cada divendres a la tarda i dissabte al matí, i on també hi ha un punt de venda de material sobre la Setmana Santa.
El patrimoni
recuperat havia ingressat al Museu Diocesà el 1916 a petició de l’arquebisbat i
en qualitat de dipòsit, junt amb altres peces de la Sang de les quals se’n
conserven set. Aquest equipament fou fundat pel prelat Antolín López Peláez el
1914. Partia de dues col·leccions anteriors, corresponents a dos mitrats: la de
Francesc Fleix i Solans, aplegada el 1869, i la de Tomàs Costa i Fornaguera, de
1900. Antolín hi volgué sumar altres objectes religiosos que estaven retirats
del culte, cas dels d’aquesta entitat.
Crist Jacent
Segons el dossier tècnic facilitat per la Congregació al Diari, la talla del Jacent, anònima, té unes mides de 131,5 x 39 x 23 cm, i representa Jesucrist sobre un llençol, cobert amb un sudari i amb el cap recolzat sobre un coixí. Part de la mà esquerra i la totalitat dels peus estan mutilats. La destrucció de documentació en la revolta de 1936 impedeix conèixer amb certesa total la datació de l’escultura.
Segons la fitxa
del Museu Diocesà, seria del segle XVIII, mentre que segons l’investigador i
prevere Salvador Ramon, prové del XVII, època coetània a l’existència d’un
conjunt artístic del Sant Enterrament que la Sang tenia quan diposità la seva
imatgeria al santuari del Miracle pel mal estat de Natzaret, en la major part
del període comprès entre 1568 i 1742.
Posteriorment, la talla completà un altre conjunt del Sant Enterrament del segle XIV que, procedent del monestir cartoixà d’Escaladei, al Priorat, ingressà a l’església de Santa Maria de Natzaret el 1822. Aquest grup romangué a la plaça del Rei fins al 1914, quan fou traslladat al Museu Diocesà sense la imatge del Jacent propietat de la Sang.
Llavors aquesta
escultura es guardà fora de la veneració en un habitacle de l’església o de
l’annexa Casa de la Sang, fins a ser entregada finalment al Museu el 1916. En
aquest s’integrà en un tercer conjunt del Sant Enterrament, en aquest cas
procedent de l’església de Sant Jaume de Vallespinosa, al terme de Pontils,
Conca de Barberà.
Els dos àngels
Les altres dues imatges també són de fusta, de mida 100 x 46 x 20 cm, i representen àngels en actitud de volar, però sense ales, coberts amb mantells policromats, amb el tors nu i els braços enlairats, un cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra. Ambdues figures tenen un dels braços parcialment mutilat.
La fitxa del Museu els data al segle XVIII. Però un estudi recent de Daniel Pallejà Blay, vocal de la Congregació i investigador de la Setmana Santa, les identifica amb les que l’historiador Joan Salvat assignà a l’escultor Benet Baró ubicades en l’altar major de la Congregació el 1622, obra realitzada amb l’ajut dels imaginaires Josep Olives i Pere Calvet.
Donades les
mides i la posició encaixen amb els dos àngels de relleu que el coronaren i
subjectaven l’escut de la Congregació. Aquest altar fou instal·lat a la capella
que l’entitat tenia al temple del Miracle, ja que Natzaret estava en runes. Mai
no va traslladar-se a l’església de la Part Alta per les grans dimensions que
tenia.
