.jpg) |
| Escut de pedra de Jeroni Xanxo (1592) |
INICIS
El
24 d’octubre de 1550, segons informe del lletrat de la Municipalitat D.
Francisco Calvet, els procuradors de la Confraria van comprar la casa del
costat de l’església de Santa Maria de Natzaret. Segons l’informe, la casa ja
tenia més de tres-cents anys i necessitava reparacions.
Desconeixem
la planta que tenia aquell primitiu edifici, però sí que sabem documentalment
que tenia dos habitatges, un gran i un més petit.
L’any
1567 la Confraria deixa de reunir-se a la Casa de la Sang pel mal estat en què
es trobava, passant a reunir-se a la capella del Corpus Christi de la Catedral.
L’any següent les reunions es traslladaren al Santuari del Miracle, lloc on es
traslladà la totalitat de la confraria mentre duressin les obres de
rehabilitació de la Casa i l’església de Natzaret.
Per
falta de la documentació desapareguda, entre el robatori durant el setge
francès del 1811 i la destrucció del 1936, no sabem en quin any la confraria es
tornà a establir a l’església de Natzaret i Casa de la Sang. La primera
documentació trobada al respecte és l’acta més antiga conservada, la del 22 de
març del 1580 on es diu que es reuniren a la Casa de Natzaret. Tot i això, està
documentat que les obres de rehabilitació de la totalitat de la Casa no
s’acabaren fins al 1592. A les actes de l’any 1587 consten partides per
diferents obres menors de la Casa i l’any 1588 trobem una nota manuscrita on
consta el primer arrendatari de l’habitatge dels baixos de la Casa, el mestre
fuster Sr. Roig.
L’any
1592, considerant finalitzada les obres de rehabilitació de l'edifici, es va
posar sobre el portal de l’entrada de la Casa, al carrer de Natzaret, l’escut
de la confraria realitzada en pedra amb la següent inscripció:
AQVESTA·ES·LA
CASA·D·ELA·SANC
PRECIOSA·DE·IESV
CRIST·1592
Fou
l’escultor Jeroni Xanxo, l’autor de l’escut de pedra, essent rodejada de 30
rajoles valencianes, de les quals en sobreviuen actualment 18 a causa de
l’esfondrament del 1723.
LA IMPREMTA DE FELIP ROBERT I EL QUIXOT D’AVELLANEDA
La tradició conservada pels historiadors ens indiquen que l’any 1588, a instàncies del Sr. arquebisbe, l’antiga màquina d’impremta de Felip Mey, que estava a les dependències del Palau Arquebisbal durant el mandat de l’arquebisbe Antoni Agustí, es trasllada a la renovada Casa de la Sang. L’any 1588, l’impressor Felip Robert i la seva família, instal·lats en un dels habitatges de la casa la va fer funcionar. Aquell any, Felip Robert, que era congregant de la Sang imprimí el primer dels seus llibres. Era un llibre de cavalleria titulat “General Història de l’esforçat cavaller Partinobles”, estampat amb caràcters gòtics i en llengua catalana.
En les actes conservades de l’any 1592 consta que Felip Robert imprimí 400 estampes on sortia, d’una banda, la imatge del Sant Crist i dos disciplinants al costat, i al seu revers les cinc llagues, emblema de la Congregació. També el 1605 se li encarrega les estampes que es van repartir als congregants per Setmana Santa i per la funció dels difunts. Aquell mateix any, un dels seus fills, Felip, s’ordenà monjo trinitari al Santuari de Santa Maria del Miracle.
L’any 1607, s’iniciaren una sèrie d’obres a la Casa de
la Sang impedint l’edició de cap llibre fins al 1613 amb el “Destierro de
pronósticos” de Jacinto Palomares.
El més important dels llibres impresos a la Casa de la Sang va ser l’editat el 1614, el cèlebre i discutit “Segundo tomo del Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha”, d’Alonso Fernández de Avellaneda. Aquest llibre d’autor amb pseudònim provocà la reacció de Miguel de Cervantes de Saavedra, autor del Quixot de l’any 1605, el qual es veié obligat a editar un any més tard la segona part de les aventures del cavaller de la trista figura.
Felip Robert va morir l’any 1618 i el seu fill Gabriel continuà amb la impremta fins al 1634, any en què la màquina es traslladà de nou al Palau Arquebisbal a causa de considerables obres de rehabilitació de l’església de Natzaret i de retruc de la Casa de la Sang.
L’any 1666 la Congregació torna al Santuari del
Miracle, ja que, els dos edificis tornen a tenir problemes estructurals. Tot i
això, l’andador, inquilí de l’habitatge de la casa no l’abandona fins a l’any
1673 en què ho fa dient que la casa “cau”. Aquell mateix any un nou inquilí
accepta l’habitatge comprometent-se a arreglar-la. Dos anys més tard la
Congregació inicia obres grans de rehabilitació de la Casa.
L’any 1707 els trinitaris s’instal·len a Natzaret en
estar el santuari del Miracle ocupat per tropes i en males condicions. Ocupen
un dels habitatges de la Casa i afirmen que la casa està en part “derruïda i
poc capàs”.
El 1714, tant els trinitaris com la Congregació es
tornen a traslladar al renovat Santuari del Miracle, ja que hi ha perill
d’esfondrament de la casa i de la volta de l’església.
ESFONDRAMENT DE LA CASA I PART DE L’ESGLÉSIA DE
NATZARET
La nit del 26 de juliol del 1723 la Casa de la Sang
s’esfondrà totalment així com la volta i part de l’església de Natzaret. Per
desgràcia, encara hi vivia una família a l’habitatge i a conseqüència de
l’accident moriren dos nens. La resta de la família van resultar ferits de
diversa consideració. Provisionalment, es van apuntalar les parets que encara
quedaren dempeus abans d’iniciar-se les obres de reedificació dels dos edificis.
Desconeixem quan es van reiniciar les obres de la
reedificació i la seva duració, però tenim constància que per la Quaresma de l’any
1731, el Sant Crist s’instal·là a l’interior de la nova església per fer els
viacrucis dels divendres, tornant el Dimarts Sant al Miracle fins Dijous Sant.
Per tant, l’obra de fàbrica de l’església de Natzaret i la Casa de la Sang ja
estaven concloses. S’instal·là de nou l’escut de pedra de Jeroni Xanxo del
1592, amb marques d’escapçament lateral, visibles encara avui dia causades per
l’esfondrament del 1723. Fou emmarcat de nou amb 18 rajoles originals salvades
de l’esfondrament.
L’any 1735 es lloguen les dues casetes dels baixos de
la nova Casa de la Sang per ajudar a pagar les despeses de les obres de
fàbrica. L’any següent la Congregació es compromet a traslladar-se tan aviat
com es pugui a Natzaret i a la Casa deixant definitivament el Santuari del
Miracle.
LA GAZETA DE TARRAGONA I LA IMPREMTA DE JOSEPH BARBER
L’any 1737 es traslladà de bell nou la impremta a la
nova Casa de la Sang i sembla que aquell any, segons l’historiador madrileny
Pedro Gascón de Gotor al seu article “Orígenes y desarrollo del periodismo”
publicat a la “Revista Contemporánea” de l’any 1904, s’imprimí “La Gazeta de
Tarragona”. El periodista tarragoní Luis del
Arco, en el seu estudi “El periodismo en Tarragona” recull la dada i dona la
possibilitat real que aquest diari sortís de la impremta de la Casa. No tenim
cap més referència documental d’aquest fet ni de la durada d’aquesta capçalera
periodística local, la qual fou el diari pioner de la ciutat.
Del que sí que tenim constància és que l’any 1746
l’impressor Joseph Barber i la seva família estan instal·lats en un dels tres
habitatges del que compta ara la nova Casa de la Sang, dues casetes petites als
baixos i la casa superior, on estan instal·lats actualment els Armats de la
Sang.
Joseph Barber imprimí a la Casa de la Sang des
d’aquell any fins a l’any 1775, any en què marxà a Reus on el seu fill Benet
tenia una impremta des de l’any 1772. A la ciutat veïna obrí un nou taller amb
els seu fill petit Tomàs. Morí l’any 1788. De Joseph Barber cal destacar que en
la majoria de les seves publicacions destacava en el seu peu:
“Tarragona: En la Imprenta de Joseph Barbèr, Impresor,
vive à la Casa de Nazareth”
La impremta de la Casa deixà d’imprimir. L’impressor
Magí Canals, instal·lat al seu taller del carrer Major amb mitjans més moderns
ja des de l’any 1751, va ser qui provocà el tancament de la impremta de la Casa
i la marxa de Joseph Barber a Reus.
L’any 1780 es va construir el cor de l’església de
Natzaret, i per tant a l’interior de la Casa s’obrí l’accés interior a
l’església de Natzaret, eliminant la capella de Sant Rafel, i s’obrí l’accés
superior al cor des de les escales interiors de la Casa.
La guerra de la Independència, produeix amb la invasió
de les tropes franceses una ocupació de la Casa i església de Natzaret, en
aquest cas per l’exèrcit “per provisions de boca”. Ja durant el Setge de 1811 i
fins al 1813 es produïren robatoris i desperfectes per part de l’exèrcit
napoleònic.
Les inclemències meteorològiques del matí del 14 de
setembre de 1828, amb la caiguda de pedres i llamps sobre la Casa i església
provocà el trencament de totes les teules del sostre. Novament, la Congregació
hagué de fer despeses importants per recuperar el seu patrimoni.
L’any 1900 s’inicien les obres d’ampliació de la Casa
de la Sang afegint-hi la nova Sagristia i l’accés actual a la Casa de la Sang
des del carrer Sant Hermenegild.
Des del 1920 i fins al 1925, es va haver de reformar i
reforçar, de bell nou, l’estructura de la Casa de la Sang. Jujol va concebre la
reforma de l’accés principal dissenyant una base i la columna de ferro recaragolat
que serveix com a reforç de l’escalinata interior.
 |
| Base i columna de Jujol a la Casa de la Sang |
El 1928, la Congregació inicià un ambiciós projecte de restauració de la Casa i església de Natzaret, acabant-la amb el serigrafiat de les parets exteriors dels dos edificis, obra que li donà un aspecte de gran riquesa ornamental.
L’any 1936 l’edifici patí el saqueig del 21 de juliol.
Tota la documentació i estris guardats a la Casa foren robats o destruïts.
L’edifici l’ocupà la Secció Local del Sindicat “Unió de Rabassaires”,
destinant-se l’església a magatzem de fruits secs. El primer pis s’habilità per
a oficina i sala de reunions de la Junta. La planta principal, actual Sala de
Juntes, va ser reconvertida en una cafeteria i la cuina la situaren a l’actual
sala de secretaria de la Congregació. Als dos habitatges baixos, que donen
obertura al carrer de la Nau, i la sagristia s’utilitzaren per distribuir els
comestibles als socis de la cooperativa.
El gener del 1939 la Congregació torna a Natzaret i
Casa de la Sang i ha d’iniciar obres per restituir tot el malmès durant la
revolució i Guerra Civil.
Continuarà......
