![]() |
Escut de pedra de Jeroni Xanxo (1592) |
INICIS
El 24 d’octubre de 1550, segons informe del lletrat de la Municipalitat D. Francisco Calvet, els procuradors de la Confraria van comprar la casa del costat de l’església de Santa Maria de Natzaret. Segons l’informe, la casa ja tenia més de tres-cents anys i necessitava reparacions. La Casa de la Sang constava de dues plantes: En la planta baixa hi havia un petit habitatge i a la planta superior una casa gran, lloc on es reuniria la confraria.
L’any 1567 la Confraria
deixa de reunir-se a la Casa de la Sang pel mal estat en que es trobava,
passant a reunir-se a la capella del Corpus Christi de la Catedral. L’any
següent les reunions es traslladaren al Santuari del Miracle, lloc on es
traslladà la totalitat de la confraria mentre duressin les obres de
rehabilitació de la Casa i l’església de Natzaret.
Per falta de la
documentació desapareguda, entre el robatori del 1811 i la destrucció del 1936,
no sabem en quin any la confraria es tornà a establir a l’església de Natzaret
i Casa de la Sang. La primera documentació trobada al respecte és l’acta més
antiga conservada, la del 22 de març del 1580 on es diu que es reuniren a la
Casa de Natzaret. Tot i això, està documentat que les obres de rehabilitació de
la totalitat de la Casa no s’acabaren fins el 1592. A les actes de l’any 1587
consten partides per diferents obres menors de la Casa i l’any 1588 trobem una
nota manuscrita on consta el primer arrendatari de l’habitatge dels baixos de
la Casa, el mestre fuster Sr. Roig.
L’any 1592, considerant
finalitzada les obres de rehabilitació de l'edifici, es va posar sobre el portal de
l’entrada de la Casa, al carrer de Natzaret, l’escut de la confraria
realitzada en pedra amb la següent inscripció:
AQVESTA·ES·LA
CASA·D·ELA·SANC
PRECIOSA·DE·IESV
CRIST·1592
Fou l’escultor Jeroni Xanxo, l’autor de l’escut de pedra, essent rodejada de 30 rajoles valencianes, de les quals en sobreviuen actualment 18 a causa de l’esfondrament del 1723.
Continuarà......